/ Octubre 7, 2013/ Gabinet de premsa

Fins fa pocs dies ningú no sabia ni què era, ni on estava, ni a què es dedicava la Plataforma Castor. Una empresa que feia extracció de recursos naturals del fons marí i que actualment està emmagatzemant gas. La plataforma, que està mar endins, entre les províncies de Castelló i Tarragona, era tan desconeguda com l’activitat que practicava. Però tot d’una el sismògraf l’ha situat al mig de l’actualitat i els mitjans de comunicació no paren d’informar dels més de mig miler de terratrèmols que se li atribueixen en l’últim mes. I què ha dit l’empresa? Com ha reaccionat en matèria de comunicació? Tenia un pla de comunicació de crisi? Han seguit els protocols?

Pel que s’ha observat, tot el tema comunicatiu l’han deixat a la improvització, a actuar a pilota passada, de manera reactiva i sense una planificació ni estratègia que els ajudés a superar el complicat moment. És difícil pensar que una inversió de més de 1.200 milions d’euros no hagi previst un protocol per si les coses no anaven bé, i més tractant-se d’una instal·lació amb múltiples riscos previsibles, socials, ambientals, econòmics…. Així, doncs, l’empresa ha comès tots els errors que amb una mínima planificació i assessorament s’haurien evitat.  Primer la nula informació. No es pot esperar que els mitjans de comunicació informin dels problemes d’una manera satisfactòria si el que es fa és tancar l’aixeta informativa i no facilitar la versió de l’empresa, encara que aquesta serveixi per guanyar temps. D’aquesta manera la població el que fa és desconfiar, perquè sembla que tenen alguna cosa que amagar, i com segurament interpreten els mitjans. Un altre dels problemes ha estat no admetre els errors, que n’hi ha hagut, i pensar que la premsa i els ciutadans poden canviar de percepció com si res i sinó, que el temps tot ho soluciona. No hi ha cap problema en admetre errors i, si cal, amb el temps es poden suavitzar i relativitzar. I finalment el “tempo” no ha estat el correcte; hi ha hagut un retard excessiu en informar a l’opinió pública, i no entrarem en les contradiccions que s’han succeït informativament. Una llàstima que la inversió en comunicació i en el seu assessorament fos nul·la, ja que les conseqüències superaran, i molt, el que costa una bona planificació i gestió de la comunicació de crisi.

Share this Post