/ gener 6, 2018/ Comunicació, Globalcom.cat, Periodisme, Xarxes Socials

Amb l’aparició de les xarxes socials sorgeix de nou el fenomen de la postveritat i ja no cal una guerra per començar a fabricar mentides, sinó que ara qualsevol conflicte polític o campanya electoral és terreny adobat per a mentides malintencionades.

L’anomenada postveritat consisteix, bàsicament, en l’efecte amplificador d’una ‘notícia falsa’ per part dels que no tenen criteris professionals en la difusió de continguts, fonamentalment en les xarxes socials. Diferents estudis mostren com més d’un 60% dels nord-americans i la meitat dels europeus recorren a les xarxes per estar al dia del que passa. Són una gran font d’informació però, també, un gran propagador de mentides. Segons les prediccions de la consultora Gartner, l’any 2022, a Occident es consumiran més notícies falses que verdaderes i no hi haurà prou capacitat ni material ni tecnològica per eliminar-les.

Però aquest no és un fenomen nou. Notícies falses n’hi ha hagut sempre, ara bé, el que les caracteritza en els nostres dies és la viralitat i la capacitat de votar dels ciutadans que són enganyats com a conseqüència d’això, i tot s’ha de dir, de la ingenuïtat o falta de cautela de molts consumidors. Ara, doncs,  ja no calen uns serveis d’intel·ligència que elaborin mentides enmig de la guerra. Tot és més fàcil. Les xarxes han permès liberalitzar la propaganda en una forma de la qual no se’n té precedent. Actualment, un particular, ja sigui una persona, un grup de pressió, un conglomerat empresarial o un partit polític, té la capacitat d’idear i d’impulsar operacions propagandístiques que fins no fa gaire només estaven a l’abast de governs. Les xarxes són mitjans per fer córrer missatges amb menys barreres d’entrada que la ràdio, la televisió i la premsa. Així, per exemple, Trump arriba per mitjà de Twitter a volums d’audiència similars al New York Times sense necessitat de ser entrevistat per algun periodista d’aquesta capçalera. Aquest fenomen té una part positiva, com és la possibilitat d’escoltar més veus que aquelles que tenen accés als mitjans de comunicació tradicionals; i en té una de negativa, com és que aquesta mateixa possibilitat no exclou veus que el que volen no és informar sinó desinformar, i els usuaris tenim difícil destriar el gra de la palla.